Just looking. Open sketchbook, first page

Notes from an artist's life in progress

An English version of this text is available via Substack’s automatic translation.
Una versión en español de este texto también está disponible mediante la traducción automática de Substack.

Hola, soc la Maru.

Dibuixo, il·lustro i pinto, sobretot en quaderns. També faig llibres i dono tallers. M’agraden els colors i m’agrada la gent.
Amb això ja tens una bona part del mapa.

Començar l’any sempre té alguna cosa especial: omplir l’sketchbook de propòsits i d’objectius. De fet, feia temps que tenia al cap obrir aquest espai i, aprofitant aquest inici d’any, m’he decidit a fer-ho. Aquest Substack neix com un projecte de començament, de posar una mica d’ordre, d’obrir finestres i veure què passa.

He triat Substack perquè necessitava un lloc diferent. Un espai menys sorollós, sense l’ansietat del scroll infinit, on poder escriure amb calma, explicar millor el que faig i parlar amb persones que realment tenen interès pel dibuix, la pintura i tot el que hi gira al voltant. No busco un aparador ni un canal constant, sinó un lloc on pensar, compartir i dialogar amb temps (i sense haver de mirar cada dos minuts si algú ha posat un like). Sé que m’entens.

Per cert: he decidit escriure aquest primer post en català, que és la meva llengua materna i la que em permet expressar-me amb més precisió. En altres ocasions escriuré en anglès o en castellà (gràcies, Rosalía), i confio també en les traduccions automàtiques de Substack, que, sincerament, no ho fa gens malament.

El dibuix ( i quan dic dibuix vull dir també pintar, retallar, modelar, estampar…) és la part central de la meva vida. No com una idea romàntica, sinó com una pràctica quotidiana: observar, provar, equivocar-se, tornar-hi. També és un espai identitari: el lloc on et trobes quan et perds, o on t’acompanyes quan estàs sola. És el matalàs quan caus a terra.

Amb els anys he entès que dibuixar no és només crear imatges, sinó una manera de pensar i d’estar al món. És pràcticament inevitable si ets de les meves. El test és fàcil: si el trobes a faltar, vol dir que no necessites res més.

Això connecta directament amb com entenc l’ensenyament. M’interessa transmetre criteri, confiança i eines reals perquè cadascú trobi la seva manera de dibuixar i crear. Aprendre a mirar, dedicar-hi temps, gaudir del procés i divertir-nos (que és més seriós del que sembla). El meu objectiu és compartir processos que m’han obert el cap i els ulls, aquells que t’ensenyen a aprendre de tu mateix.

L’Urban Sketching forma part important del meu camí. M’ha donat pràctica, comunitat i una relació molt directa amb el món. Però no l’entenc com una etiqueta tancada, sinó com un punt de partida que conviu amb la il·lustració, la pintura i altres llenguatges. M’agrada moure’m entre disciplines perquè crec que tot es retroalimenta i perquè provar coses noves afegeix una petita aventura al procés de sempre.

Hi ha una altra raó, molt important, per la qual obro aquest espai. Al llarg dels anys m’he trobat amb moltes persones, sobretot dones, que senten que tenen alguna cosa pendent amb l’art. No parlo de carreres ni de talent, sinó d’una necessitat més profunda: crear, expressar-se, pensar amb les mans. Sovint arriben amb la sensació que és tard, que no toca o que no és legítim. I crec sincerament que no és així. Dibuixar i crear no és un luxe ni un caprici: és una manera sostenible i lúcida de viure la vida avui. Aquest espai també vol ser un suport perquè aquesta intuïció no es perdi pel camí. De fet, aquesta intuïció és el camí.

Aquí hi compartiré diferents tipus de contingut, sempre relacionats amb el dibuix, la pintura i la manera com els visc i els practico. Hi trobaràs reflexions, projectes personals i professionals, reportatges d’urban sketching, il·lustració i pintura; exercicis, tutorials i proves de materials (sí, també d’aquells que ens fan perdre una mica el cap); notes de viatges, material antic o inèdit, llibres, exposicions, tallers, cursos i retirs. També hi trobaràs la informació necessària per estar al dia. Prometo no ser pesada, i si algun dia ho soc, m’ho podràs dir.

it’s me, drawing in my room. Barcelona, 1973

Espero que aquest espai et serveixi per dibuixar, pensar, continuar… o simplement per acompanyar-te una mica.
Si ets aquí, gràcies per llegir-me. Feliç 2026.